dijous, 3 de juliol de 2008
Núria, Argentina, i el món
Ara que queden 3 dies i unes quantes hores per iniciar les vacances no podia deixar d´escriure. La veritat és que si fins ara no ho he fet ha sigut per mandra. El dia 9 marxo a Argentina i les coses es van complicar una mica perquè la meva companya de viatge no hi pot anar i hem estat intentant que li tornessin els diners. Al final per una banda sí li tornen una part i per l´altra només li donen la opció de canviar el bitllet per més endavant. Com que ha sigut per intervenció quirúrgica ella no sap quan estarà en condicions de viatjar...En fi...una mica de nervis. Encara no he fet la maleta o la valija que diuen allà però tampoc he parat gaire aquests dies. El cap de setmana passat vaig estar a Núria amb els 3 mosqueters. Els he batejat així perquè són 3 persones molt especials. Em vull disculpar amb ells perquè potser amb el meu pas lent els he endarrerit una mica però l´objectiu el vam aconseguir. Vam sortir de Fontalba, una hora més tard arribàvem a Núria, vam seguir per algun lloc que no recordo, el Coll de Finestrelles, el Coll d´Eina, El Pic de Noufonts, Noucreus, etc. Vam baixar per una tartera i seguint el recorregut del riu al cap d´unes hores arribàvem al refugi de Coma de Vaca. Una dutxa calentona que ens va venir de fàbula, tot i que algun agosarat va preferir dutxar-se amb aigua freda a la vegada que cantava la Traviata. Vam sopar llenties i alguna cosa similar a pollastre i a les 22 hores tancaven els llums, així que a dormir. A les 6 ja estàvem en peu un altre cop per baixar fins a Núria pel camí dels Enginyers. Ens van dir que era un camí planer,jejejeje però ens vam trobar amb moltes pujades i baixades. Després un petit tram de pujada ajudats per una corda i alguna cosa similar a una petita via ferrata. Pel camí s´ha de dir que tant dissabte com diumenge vam veure molts isards i marmotes, a més de vaques i cavalls. També s´ha de dir que la sort em va acompanyar tot el camí perquè només començar a caminar dissabte vaig trepitjar una merda de vaca de tamany descomunal. Vull agrair al Miguel, Edu i Juan la paciència que van tenir amb mi durant el cap de setmana.

Gràcies!!!

Etiquetes de comentaris: , ,

 
posted by Cristina at 11:26 | Permalink | 3 comments